És com moltíssims pessigs a la panxa, és com que et fas massa pipi, és com que caus però mai arribes a terra, complicat. És una sensació que t'agrada i et molesta a la mateixa vegada, és inaguantable massa temps però que no vols que desaparega, com un orgasme.
Les mans tremolen, i no saps com parar-ho, són pessigolles per totes parts, i por, molta por de no saber que passa, són nervis. Són petits pensaments que es mouen del teu cap al teu cos, que s'amaguen perquè no els trobes i el llances lluny.
"I fem de la por una dansa tribal"
|
Viña Rock 2014 |
Les mans suen i l'única solució que trobes és escriure-ho, i esperar que es passe. Que per molt temps aquelles paraules fan en tu el mateix efecte que van fer la primera vegada, i sents por, més por que abans. I només et planteges una cosa, sempre la mateixa pregunta, sempre el mateix dubte:
Sempre em sentiré culpable?
No hay comentarios:
Publicar un comentario